Primera etapa

Agafo l'avió i em dirigeixo al Carib.        

22 de març de 2017

Ha arribat el dia tant esperat, com sempre que he d'agafar un avió aviat dormo malament pensant que el perdre. A les quatre del mati em llevo i em dirigeixo a l'aeroport, m'he acomiadat i ara estaré un temps sense veure a la família, a les sis surt l'avió que m'ha de portar fins a Paris on hi ha un enllaç que em portar a Sant Martin (Carib). Tot i haver tretze hores de vol arribo allà al migdia per la diferencia d'horaris (cinc hores avançada).

Al control de passaport m'aturen i després de verificar el passaport i mirar-me de dalt a baix varies vegades em demanen per quants dies he d'estar allà, els explico que només hi seré dos dies per lo que em demanen el bitllet de tornada, els explico que marxaré en veler i l'home (un guarida negre del carib amb cara de pocs amics) em demana el nom del vaixell, li dic que no el se per lo que em demana a quin port està amarrat, la seva sorpresa és que tampoc el se i que ja emprenyat em demana el nom de l'armador li dic que només se que que es diu Pere. Evidentment em diu que amb aquestes circumstancies no puc entrar al país i que haure de tornar a espanya! Un cop més a la meva vida em trec el carnet de bomber i li explico que dos companys més estan a fora esperant-me i que un guàrdia faci el favor d'acompanyar-me i allà s'aclarirà tot, l'home sense mirar-me em posa el segell al passaport i diu que entri però que un altre vegada no entri així en un país estranger.

Ja fora de l'aeroport m'esperen els dos companys, en Pere i en Gil  (bombers i amics). Tres bombers que iniciem l'aventura. M'ajuden amb les maletes i preguntem a un taxi que ens cobrarà per anar al port (Marina Royal), ens contesta que 35 euros, massa car per els quatre quilometres que ens separen per lo que decidim agafar un bus, caminant cap a la parada s'atura un bus (furgoneta) al mig del carrer i la conductora ens diu que si busquem bus que pugem, això fem tot i que la "furgo" està plena a besar de negres del carib, entrem i ells mateixos que hi ha dins es posen les maletes a sobre per cabre, li preguntem per anar a marina port royal i ens diu la conductora (en anglès, allà parlen anglès, francès i l'idioma del carib) que ella no hi va però que ens deixarà a prop d'una parada "d'autobús" que si ens portarà, dins de la furgo la dona (negre com tots) que tinc darrera em dona un bitllet de cinc dolars que m'agafa el que tinc davant i li dona a la conductora, al baixar li torna el canvi, sembla que és lo habitual doncs veig que tots fan el mateix. Ens aturà en mig de la carretera i ens diu que allà davant pararà el bus que ens ha de dur al port, li donem un euro per cap (allà cobren en dolars o euros i fan el mateix valor, per no canviar moneda ho deixem estar) i allà al mig de res ens trobem caminem uns metres i veiem un cartell de bus tirat al terra per lo que creiem que allà serà la parada. No passen cinc minuts quan del carril contrari de l'estreta carretera s'atura un bus que amb unes bocinades fa parar un taxi que ve en el sentit nostre i ens diu que pugem amb ell que és amic seu i ens portarà, li preguntem el preu i diu que no ens preocupem , que mentre ens porta s'ho pensarà, ens deixà pràcticament a peu del veler i ens cobra deu dolars, no és exagerat.

Per fi arribo al veler, un jeanneau sun fizz 40 peus de l'any 81, entro a la cabina (que serà la meva habitació per els propers quaranta dies, dos metres de llarg per un metre d'ample  per un metre d'alçada), allà deixo la meva maleta i em canvio per posar-me roba d'estiu, estic al Carib!

Per els companys son les tres de la tarda mentre que per mi son les nou de la nit, així que decidim que ells dinin mentre jo soparé, ens fiquem en un "chiringuito" al costat del port i demanem una hamburguesa amb amanida i patates fregides i una cervesa  cada un, setanta euros!!!
Ja que tenim wifi aprofitem per trucar via whatsapp.
Anem al supermercat mes proper que és a mes de mitja hora caminant però necessitem comprar menjar fresc, la resta de menjar ja està al veler. Som tres i hem de tenir menjar i aigua potable per un mínim de dos mesos per si s'endarrereix l'arribada, a vela no és possible saber el que trigarem exactament. Comprem fruites i verdures, el preu és desorbitant, quasi tot d'origen espanyol però per posar un exemple, una col deu euros! Comprem carn que conservarem congelada un parell de setmanes, vuit racions per els tres, la resta serà arròs, patates i llaunes.
Com el supermercat és tant lluny agafem el carro que va amb una moneda d'un euro, arribant per fi al veler un negre del carib ens diu que ell ja tornarà el carro i es quedarà la moneda, menys mal!
Sopem al veler, son les deu de la nit, per mi les dos de la matinada.

23/03/2017

És la meva primera nit al veler, he dormit bé però tot i cansat a les sis del mati em llevo, ja no puc dormir més (per mi son les onze del mati).

Vaig al bany del port per dutxar-me i me'n adono que la dutxa funciona amb fitxes que no porto, improviso un pot amb una botella de gel buida i em tiro l'aigua per sobre, m'ensabono i a base de tirar-me aigua amb l'ampolla aconsegueixo dutxar-me.

Prenc uns cereals al vaixell i m'enduc fruita, els altres dos encara dormen, només tinc dos dies per visitar l'illa i em moro de ganes per veure-la i de banyar-me al carib.

Està núvol però fa calor em poso un banyador (de bombers tipus piscina) i vaig a sortir quan un dels companys em pregunta on vaig amb aquesta pinta, jo li contesto que estem al carib, però m'aconsella que em posi un pantaló curt, agafo les ulleres i tub de busseig i la càmera de fotos i surto tot decidit a veure tot el que pugui.

És l'illa de Sant Martin, la mitat era una colònia francesa i l'altre meitat holandesa, ara tot ella és independent, allà es parla francès, anglès i el idioma del carib que lògicament desconec, la majoria de persones que habiten son raça negra i turistes sobre tot francesos i americans.

Pujo fins al castell (una muralla construïda per defensar-se de les lluites entre anglesos i francesos de l'època, des d'allà hi ha unes bones vistes i faig alguna fotografia, es veu el port, el poble, les platges, molt "xulo".

Visito el poble i les botigues que hi ha muntades, és tot molt pintoresc amb colors per tot arreu.

Veig les platges des de lluny i em quedo meravellat, al final del port es veuen tot de casetes (mes aviat barraques de fusta) que sembla ser que darrera d'aquestes estan les platges, continuo caminat per trobar una carrer que em dugui a la platja i no hi ha manera, decideixo preguntar a una dona grossa negre que està escombrant l'entrada de casa seva, em contesta que per anar a la platja passi per casa seva! Entro i travesso la casa de fusta, te trastos per tot arreu i surto al porxo de la part de darrera, allà es troba el mar carib, una platja de somni per mi sol, totes les casetes donen a aquesta platja. Em quedo amb banyador, deixo la roba allà (no hi ha ningú) i em fico a l'aigua, fantàstica, em submergeixo al mar, peixos de colors, anemones, una morena que em mira des d'un forat a poc mes de dos metres, algun trasto llençat per els veïns, una nansa de pesca que tenen els de la casa de davant amb dos peixos dins, increïble tot.

Surto mullat i agafo la roba amb una mà i camino per la platja buscant un lloc per sortir per no molestar la dona quan de sobte veig una iguana en un "jardí", entro `per fer-li una foto i m'ajupo, s'ha ficat en un arbre, no la veig quan un home (negre mes alt que jo) em diu que estic buscant a casa seva, li intento explicar en el meu singular francès  que he vist una iguana i em somriu i em convida a entrar a casa seva, jo que crec que em diu per sortir al carrer i accedeixo, allà em diu si m'agraden els homes! Jo sorprès i ja una mica preocupat m'escapo subtilment agraint la invitació però rebutjan-la.

Surto per un costat de la casa i me'n adono que està tancat per lo que torno els meus passos enrere i al veure'm de nou l'home s'alegra pensant que he canviat d'opinió, passo lo mes ràpid que puc per el seu costat i m'acomiado, decideixo anar a la casa de la dona que m'ha deixat passar per casa seva i que serà menys (perillós).

Platja del meu "amic"

Al arribar al veler els hi ho explico i es moren del riure, em recorden que ja em van dir que aquest banyador no era "adient" per el carib.

Preparo una paella que havia promès fer, no és la millor que he fet però queden contents, no saben cuinar massa i se'n alegren de tenir a bord algú que sàpiga cuinar una mica, el viatge serà llarg i el menjar és important. Una migdiada, un passeig els tres i una cervesa i passa la tarda.

Sopem amb els espanyols que hi ha allà, un matrimoni canari que porta un any navegant per el carib i pensa estar-hi un any més (ella però diu que tornarà amb avió, no suportaria un altre travessa de l'atlàntic!), un milionari propietari d'un port a Mallorca que porta mes de cent cinquanta-mil milles navegades, un mestre sens dubte de la navegació, porta un catamarà de cinquanta peus i navega quasi sempre en solitari, ens avisa de que és massa aviat per fer la travessa i que ho passarem malament, li diem que ja em mirat previsions i es posa a riure, ens desitja molta sort! Un altre parella que estan divorciats però passen uns dies junts, ell ha agafat Alzheimer i diu que té el veler preparat per quan no es vegi en cor enfonsar-se al pacífic, riem per treure-li importància però ell està parlant en serio.

Expliquen anècdotes de navegació, accidents i problemes que han tingut o que han sentit a parlar, vaja temes de parlar la vespra de la travessa, però de cada experiència aprenem tots.

a pesar de tot la vetllada és divertida i emotiva, no els conec per comparteixo amb ells la nostra passió i això ens uneix.

Ens acomiadem i ens desitgem bons vents a tots!