Segona etapa

Hissem les veles!

24/03/2017

Ja hem sarpat! A partir d'ara serà més complicat escriure.

La nit passada vam estar mirant les previsions per la tornada, una borrasca important be del nord oest i es desplaça cap el sud est. Estem a la altitud 18º N i hem de pujar fins als 40º que és l'alçada de les Azores, la nostra primera parada que és a 2300 milles en línia recta. Estem encara al mes de març i hi ha molta inestabilitat i borrasques per lo que intentarem fer rumb nord est no pujant a latituds molt altes de moment on hi ha la màxima estabilitat i on es troba una gran borrasca.

Es curiós com el comiat ha estat emotiu al port tot i que conec molt poc a tots, només els he vist dos dies, però ja tenim una complexitat important.

Sortim per la bocana, esperem que ens pugin el pont de sortida del port, deixem port Royal i avancem entre els vaixells allà fondejats, n'hi ha alguns abandonats i fins i tot alguns enfonsats! Anem amb conta pel mig del canal doncs la sonda ens marca molt poca profunditat quan de sobte ens quedem encallats al fons! Tota maquina enrere i aconseguim sortir-nos, és increïble amb un port amb tant moviment com està tan abandonat, anem mes a estribord que sembla que és mes profund i així mica en mica anem deixant el canal, enrere queda Sant Martin.


Sortint de Marina Royal amb el veler

        

       

A babord  veiem l'illa d'Anguila, nom que li van posar per la forma allargada que té amb forma d'anguila, però lo mes curiós es que aquí venen a fresar les anguiles (surten d'aqui quan son petites i naveguen fins als rius de la península travessant tot l'atlàntic cap als rius, Ebre o Tajo o Miño etc i quan son adultes tornen de nou a travessar l'atlantic per venir a posar els ous i morir, davant del mar de los Sargazos).

Anem cenyits al màxim per passar l'illa d'Anguila sense fer cap bord, hi ha més de 20 nusos de vent, la navegació comença incomoda, sembla que serà dur el viatge!

Poc a poc anem deixant la terra i ja en aproximadament vint dies, si tot va bé,  tornarem a veure-la.

Ens organitzem per efectuar guàrdies de tres hores cada un durant les vint i quatre hores, durant el dia com estarem temps en coberta tots tres a la nit el que li toqui i demanarà ajuda si és necessari.

A nit fosca, estant jo de guàrdia sona l'alarma del radar, és un xiulet molt fort! Pugen tots corrents a coberta a veure que passa, el radar marca terra a menys de dos milles, no pot ser! estem a mar obert, ens adonem que el que detecta el radar son núvols que van tant carregats que el radar els detecta com terra. En pocs minuts estem sota aquests núvols,  es fa més fosc encara i comença a pujar el vent arribant als 40 nusos, la mar comença a encabritar-se, en menys de mitja hora ha canviat l'escenari totalment, es de bojos, rissats al màxim avancem escorats en mig de la improvisada tempesta, després diuen que el mediterrani és canviant.

Aguantem les fortes envestides que no duren mes de mitja hora, després com si res tornem a la normalitat.

25/03/2017

Hem navegat 140 milles nàutiques, portem molt bona mitjana. La nit passa amb un parell "d'ensurts" vents que pugen de 20 a 40 nusos per uns núvols i al passar seguim navegant.

Ja de dia comencem a veure algues flotant, son sargassos, estem al mar de los sargassos, aquestes suren i ens acompanyaran per unes 300 milles. És el mar temut per els antics navegants doncs hi ha zones de calma i era antic refugi de pirates, no és el cas doncs nosaltres continuem amb forts vents que no baixen dels 20 nusos.

M'aconselles posar-me un pegat per el mareig, jo els contesto que estic avesat a navegar i no el necessitaré, per els dos companys m'insisteixen que això no és el que estic acostumat, el faig cas i me'l poso, la veritat és el que veler va donant forts pantocs i molt moviment.
Veurem que tal va.

26/03/2017

La tònica és similar, s'enfosqueix, puja el vent i el mar, es torna com boig a al cap d'una estona torna a baixar, els primers cops riem com criatures, però a mesura que van passant i es posa mes lleig devem posar-nos seriós i anar per feina no és cosa de broma i hem de treballar ràpid, ficar-se pro al vent, posar un ris, ficar el "tormentí". Portem posat l'arnés de seguretat i anem agafats al veler en tot moment, si em d'anar a proa sempre amb la supervisió d'un dels dos companys, si estem sols agafats a la banyera i sense sortir-ne.

Tenim un telefono "iridium" per trucar via satèl·lit, les trucades son cares i les restringim per cas d'emergència, també ens permet enviar ubicacions per tal que la família sàpiga alguna cosa de nosaltres. Crec que és imprescindible estar connectats d'alguna manera tot i que a mil milles de la costa difícilment puguin fer res per tu.

27/03/2017

Una fort pantoc em desperta, sembla que partirà el veler en dos, tinc plena confiança amb els dos companys que m'acompanyen però pujo ràpidament a coberta per si em necessiten, està tot controlat, puc continuar dormint una estona fins a la meva guàrdia.
El vent va rolant mica en mica cap al sud est el que ens permet anar mes còmodes i navegar a millor velocitat, fem una mitjana de sis nusos que està molt bé per nosaltres.
Cada cop que he de menjar noto un gust estrany a la boca, me'n adono que és el parxe que em van posar per el mareig, decideixo treure-me'l.
Cuinar és tot una aventura amb tant moviment, ens alternem els dos que se'ns dona una mica mes cuinar i l'altre s'encarrega de netejar els plats, així es reparteixen les tasques i es duu millor, cuinar amb fortes escores i amb forts pantocs no és tasca fàcil.
Cada dia a les nou del mati efectuem la posició a la carta, estem fent 140 milles nàutiques per dia, va perfecta.

28/03/2017

Em deixat enrere el mar dels sargassos, ja estem en ple atlàntic, bufen els alisis de forma constant amb les fortes pujades per els núvols, llargues ones degudes al vent constant de quatre o cinc metres ens acompanyen, em trobo molt poca cosa aquí al mig d'aquest oceà.
M'estic fent al veler i penso que ell també es fa a mi, els dies van passant tots iguals i força diferents.
Encara vaig molt cansat degut als horaris i a la nova forma de viure, em passo molta estona mirant les estranyes formes que fan els núvols identificant les estrelles a la nit que el cel ho permet i mirant els ocells que juguem amb les ones en mig del oceà.
Veig molt peixos voladors, un es puja al vaixell, l'agafo i el deixo al mar un altre cop.

                          


No veig cap dofí, em sobta no veure'ls, estem a alta mar i es veu molt poca vida.

29/03/2017

No ens atrevim a pescar doncs al carib hi ha problemes per intoxicació per ciguatera que la duen els peixos que estan en entorns coral·lins, per tant no pesquem de moment, un dels companys ha patit aquesta intoxicació i diu que ho passes molt malament, mes navegant.
No podem treure'ns el vestit de pluja i sempre estem mullats, dins el vaixell la humitat està per sobre del noranta per cent, porto ja cinc dies sense dutxar-me i fa massa mala mar, fred i pluja per banyar-me al mar.
Diviso un mercat que passa a quatre milles per estribord, és la primera presencia que veig en aquests dies, sembla que va rumb a les Azores.

30/03/2017

Un dia més, ahir vam passar la pitjor tempesta (de moment), de vegades sembla que el veler no podrà resistir tantes envestides, però aguanta i surt una i un altre vegada. Enfonsa la proa i sembla que es submergeix, s'aixeca, embarca aigua en tot el vaixell i puja amunt de nou, així un i un altre cop incansablement. Quan el mar ve de popa de tant en tant el pilot no pot suportar i el fa caure a una banda, abans que arribi l'altre ona es redreça i torna a navegar.

Diuen que el pitjor d'aquestes travesses tant llargues és aguantar-se un mateix, hi ha molt temps per pensar i la son i el cansament et fan pensar coses rares i fins i tot veure coses rares, com si estiguessis somiant despert. Passem moltes estones en silenci, però no és un silenci molest, ben al contrari és un silenci relaxant i tranquil, aprofito també per llegir llibres les estones que tinc lliures, encara que amb el moviment has d'estar ben aposentat per no caure!
El pilot de vent es comporta de meravella, és un més de la tripulació i fins i tot li hem posat nom, en "patutes"

31/03/2017

Faig un arròs amb bacallà, queda molt bé, com portem dies menjant poc i malament ens mengem tres plats cada un! No és fàcil cuinar amb tant moviment però t'acostumes a ficar-te d'una manera determinada i a tenir tot mes o menys estibat per anar agafant les coses, l'ordre en un veler és molt important i aquí si m'he d'aplicar...
Després de tants dies bufant amb força sembla que el vent ens dona una treva per lo que decidim treure un ris, anem al pal doncs el nostre veler no te la maniobra a la banyera, tenso una mica la major per treure el ris quan de sobte es parteix un obenc!!! El pal fa un moviment brusc i per un moment penso que caurà a l'aigua, estem a unes mil milles de terra, el company que està amb mi es queda parat, sembla que s'ha quedat bloquejat, però no es així, està pensant, baixa corrents al cabina i en poc surt amb un cable a la mà, és un obenc d'un altre veler, més petit, em poso l'arnés i pujo al pal, hi ha moviment i per moments em penso que cauré amb el pal i tot, conforme vaig pujant em concentro i m'oblido de tot, trec el tros d'obenc que ha quedat i poso el nou, entra bé, però és mig metre més curt que l'altre. Amb uns grillons ho apanyem perquè treballi, com no sabem si aguantarà bé o si trencarà un altre ho assegurem amb caps que fan les vegades d'obencs de reforç, esperem que aguanti.

      





01/04/2017

El sol surt tímidament després de tants dies, aprofitem per estendre la roba, m'ensabono i amb cubells d'aigua de mar em dono un bany improvisat. Restem mil tres-centes setanta milles per les Açores, sembla que l'obenc aguanta prou bé, no podrem arribar amb el gasoil que tenim, sembla que va tot bé i ens portarà a destí. Preparo un estofat de pollastre amb patates, ja no queda pa fresc i el menjar fresc també s'acaba. Queda fruita, taronges, kiwis i pomes els plàtans és el primer que vam gastar.
No parem de fer càlculs del dia que arribarem, esperem que si no passa res per el dia 12-14.

02/04/2017

Sembla que hem aconseguit lliurar-nos de la gran borrasca que hi ha més al nord, el temps va millorant però conseqüència d'aquesta borrasca les ones son immenses tot i haver afluixat el vent, paradoxalment ara ens preocupa no trobar una encalmada que ens deixi aturats.
Tot aquí és exagerat, el vent, els núvols, la pluja, les tempestes, les calmes, però és meravellós.
Les ones en l'horitzó semblen muntanyes de lo altes que es veuen.
Com sembla que el vent afluixa muntem el "code 0" per no perdre velocitat, seguim navegant a bon ritme. A la nit el desmuntem per no tenir problemes.

03/04/2017

Hem baixat de la barrera psicologia de les 1000 milles per arribar, encara resta molt però ja es veu diferent. Estem mes acostumats a la rutina, el vent ha tornat a pujar i hem hagut de treure corrent el "code 0" el veler s'escorava perillosament i la regala tocava el mar, llàstima que en aquests moments no tinguessin un reporter que ens graves aquests moments que veritablement eren espectaculars, nosaltres prou feines teniem en baixar en code i muntar el turmenti amb aquell moviment! , el vent a pujat fins a 37 nusos, aquí no hi ha encalmada que valgui.
Veiem un veler a unes tres milles per estribord, és un veler molt gran, sembla que ell no ens ha vist. Intentem contactar amb ell per la emissora però o la porta apagada o no ens entén o passa de nosaltres, qui ho pot saber.

Les nits de guàrdia passen ràpides o molt lentes, m'entretinc mirant estrelles, mirant el mar i controlant que tot vagi bé mentre els companys descansen, després em tocarà a mi.

04/04/2017

Torna a ploure hem començat el dia amb 15 nusos de vent i ha pujat fins a 41 nusos que jo hagi vist.
Les previsions que ens ha enviat un company des de Barcelona son que una forta borrasca arribarà en menys d'una setmana, temps insuficient per arribar a les Azores amb el ritme que portem, tot i que intentem navegar el mes ràpid possible.
A la tarda ha aclarit una mica el dia, aprofito per tirar-me uns cubells d'aigua per sobre i ensabonar-me, l'aigua està freda però la improvisada dutxa senta fenomenal.
Al anar pujant de latitud el fred es nota mes, sobre tot a les nits que hi ha que abrigar-se força, la humitat està per sobre del 90%

La fatiga comença a notar-se, he perdut quatre o cinc quilos, em vaig acostumant però el cos ha notat la pallissa dels primers dies.

05/04/2017

Son les set del mati, estic de guàrdia i un grup de dofins ve a saludar-me! Em dona una alegria enorme. Primer feien cabrioles al costat del veler, saltaven i queien en planxa, sembla que vulguin cridar-me l'atenció, després han navegat a la proa del vaixell passant de banda a banda, han estat una mitja hora fent-me companyia, els he pogut gravar una estona.

Ha començat a pujar el vent, passem ratxes de quaranta nusos, ens preocupa que la eixàrcia malmesa no aguanti, la reparació del obenc sembla que està bé però si ha trencat un ens preocupa la resta.


06/04/2017

Ens hem proposat fer cent cinquanta milles diàries per arribar abans del dia deu que és la data prevista de la forta borrasca que ve del nord, hem calculat la quantitat de gasoil que hi ha per ajudar-nos del motor en els trams que el vent vingui molt de proa per anar a rumb i no perdre gens de temps.
Son les nou del mati i ens resten 510 milles, a veure si aconseguim lliurar-nos de la que està venent.

07/04/2017

Els dofins ja ens venen a veure varis cops al dia, sembla mentida la companyia que fan , sembla ser que son diferents famílies i ho cada una actua de diferent manera o és el temps, uns naveguen al costat, altres salten i fan cabrioles, altres s'acosten uns moments i marxen de seguida, tots ells son fantàstics, m'encanta que vinguin a veure'ns.
Em divisat petites coses surant a l'aigua, sembla ser que les anomenen caravel·les portugueses, tenen una vela transparent i la base blava, n'hi ha de moltes mides, sembla que tenen vida.
Ja només resten 275 milles, parlem de fer una cervesa al peter sport, un bar mític on s'arrepleguen tots el amants de la vela que creuen l'atlàntic.

08/04/2017

El temps empitjora cada dia, ja només resten 160 milles, estem a punt d'aconseguir-ho. Tot i la mala mar que hi ha els dofins venen a veure'ns i sembla que no els hi importa en absolut, entre les fortes ones salten i es posen davant el veler que fortes envestides amunt i avall.