Sisena etapa

23/04/2017

Sant Jordi!

Sortim de Portimao, sembla mentida lo gran que és l'entrada del port i lo petita que la veiem quan vam arribar amb tot el temporal.

Sortim cap a l'estret, el vent ha afluixat molt i anem amb ajuda de motor perquè ve molt de proa.

Preparo una paella per dinar, després de dinar el vent comença a estrènyer i al venir tant de proa ens fa difícil la marxa.

24/04/2017

Al mati entrem al port de Barbate, província de Cadis, abans Barbate de Franco, diuen els vilatans  que aquest poble el va fer construir el dictador Francisco Franco per estiuejar, encara hi ha la casa buida on ell residia.

És un poble visiblement pesquer, hi ha molta activitat dins i fora del port de petits vaixells de pesca.

La tonyina és la especialitat, hi ha dues grans piscifactories davant del poble.

Com no dinem un "pescaito frito", calamars i "chocos" amb una ampola de vi, fabulós tot.

Esperem ansiosos la previsió per poder passar l'estret.

Coneixem un matrimoni francesos que porten quatre dies esperant per passar l'estret, son mes conservadors i esperaran dos dies mes que diuen que el vent rolarà i bufarà de popa llavors i les condicions seran molt mes bones, nosaltres no volem esperar mes.

25/04/2017

Ens llevem a les sis del mati, esmorzem i a les set sortim cap a l'estret. Totes les barques de pesca surten al mateix temps que nosaltres. Camí de l'estret escoltem per l'emissora  dos avisos de pasteres d'immigrants que aprofiten que ha afluixat el vent per passar l'estret. Estan a la deriva, a saber si els han enganyat o si s'ha avariat la barca amb la que pretenien passar l'estret..

Per fi veiem punta Tarifa! a una banda africa a l'altre la península, a punt de entrar al mar mediterrani, el "Mare Nostrum".

Ens fa una il·lusió tremenda arribar a l'estret, ho celebrem per tot lo alt un brindis i ells es fuman un "puro" per celebra-ho.

Far de punta tarifa, el que separa Europa del continent Africà, només per unes vuit milles.

El mar està completament calmat i passem l'estret com si fos un llac, una setmana abans va haver-hi el temporal mes gran dels últims cinquanta anys. 

Arribem al penyo de Gibraltar, pertanyin a Anglaterra, font de conflicte des de sempre És Anglés des de l'any 1713 per el tractat d'Utrech a la guerra de successió espanyola. La major part és zona verda on habiten els famosos monos de Gibraltar, des de el veler no es veuen, llàstima. 

El port de Gibraltar d'on es veu la línia de la concepció (part espanyola) està plé de iots de luxe, aprofitem a ompli gasoil que va a meitat de preu!

Passem per el costat dels grans mercants que estan esperant per entrar a carregar o descarregar.

Sortim de Gibraltar cap a Cabo de Gata, el vent ja ens ve de popa tal com deien aquells francesos que vam conèixer a Barbate i puja cada cop mes fort.

26/04/2017

La nit ha continuat amb vents forts de popa, naveguem ràpids, manquen 450 milles per Port Ginesta, ja ho tenim a tocar!

Dofins que venen a saludar-nos, aquests son dofins mulars, els que estem acostumats a veure a les costes mediterrànies, el comportament és el mateix, son juganers i ens fan companyia, es posen a tocar de la proa.

Veig un ocell semblant al que va "pernoctar" amb nosaltres, aquest és mes independent i navega pujat en un suro blanc, deu aprofitar per descansar. Hi ha ocells a l'atlàntic capaços de travessar-lo sense descans, un tipus d'oreneta capaç de volar a cent seixanta quilometres l'hora i no para ni per dormir, dorm mentre vola!