Vuitena etapa

Última etapa per arribar a casa!

29/04/2017

Decidim sortir, la previsió no és bona però tenim ganes d'arribar, no vindrà d'un dia després de tants dies fora però hi ha ganes de veure la família i ho podem fer abans del pont d'un de maig.

El vent bufa d'aleta molt fort i ens porta a bona velocitat, les ones son a normalment grans per la zona i una d'aquestes ens gira el veler i l'altre que ve seguida ens dona un bon ensurt posant el vaixell de costat.

Ens venen a veure els nostres amics els dofins, ens alegren amb les seves ganes de jugar.

Veiem un peix lluna amb les seva llarga aleta, els peixos lluna que son originaris d'aigües tropicals naveguem per aigües temperades de tot el mon,  i el seu ull que ens observa, son rodons i normalment es veuen de no massa grans però poden arribar a pesar fins a dos mil quilos  i una petita tortuga surant, és de l'anomenada espècie de tortuga "boba", agafa aquest nom perquè sura a la superfície per agafar temperatura del sol i es queda mig atordida, estan protegides i estaven en perill d'extinció, sembla que darrerament se'n veuen mes.

Arriba la nit, si tot va bé la última que passaré abans d'arribar a casa.

30/04/2017

S'acosta el final, resten cent milles per arribar a Port Ginesta, el vent que ve de popa està en 20 nusos i amb ratxes que arriben als trenta nusos, ens donarà feina fins al final! El veler dona violentes ginyades i hi ha que estar atent per si el pilot no pot corregir a temps, la velocitat és molt alta i naveguem per sobre dels set nusos.

La previsió és que el vent vagi rolant per l'oest fins a que el tinguem de proa, em d'aprofitar al màxim per avançar mentre no arribi aquest moment en el que inevitablement hauriem de posar el motor en marxa i anar a tota maquina baixant les veles.

Es comença a fer fosc i el vent està canviant ràpidament, afortunadament això fa baixar el mar i poc a poc es va calmant.

Engeguem el motor i avancem el més ràpid possible abans no s'aixequi el mar en contra nostra, de moment ens respecta, els dofins venen a veure'ns, és el comiat, estem veient les costes de Vilanova i a lo lluny el macís del Garraf, ja estem arribant!!!

A les dos del mati entrem a Port Ginesta, la visibilitat no és molt bona, hi ha dues boies verdes al costat del far que indiquen que hi ha que vorejar-les, els últims temporals han deixat l'entrada del port plena de sorra, fins no la draguin hi ha que anar amb conta.

Amarrem a Port Ginesta!!!! Ja estem a casa, ho hem aconseguit! 

Quatre mil tres centes milles navegant i un munt d'experiències i moments inoblidables viscuts , se que no és el mateix explicar-ho que viure-ho però desitjo que els que llegiu aquest blogg pogueu compartir amb mi aquesta vivència i els que us animeu a realitzar una aventura similar al final apuntaré aquelles coses que crec que us poden ser de utilitat.

Salut i bon vent a tots!